Skip to main content

“Actuar a Montserrat ha estat la cirereta de la temporada”

José María Sáez, flautista del Quintet Cuesta, repassa la història de la formació i valora el pas pel festival montserrater.

És l’únic músic supervivent de la formació nascuda el 1981. Aquest flautista de Bunyol ha vist com el Quintet Cuesta, format per ser un complement als estudis dels seus creadors, s’ha convertit en un referent nacional pel que fa a la música de cambra. Sáez va estar ahir amb el grup en la SIMC de Montserrat, lloc en el qual el flautista ja va actuar quan encara era estudiant. Sens dubte, una tornada a casa.

El Quintet Cuesta és ja una formació consolidada en el panorama nacional. D’on naix la idea de crear el grup i com van ser els inicis?

El quintet es va fundar l’any 1981, recorde el primer concert un 11 de març. Aleshores, érem estudiants i d’aquella formació només quede jo. El quintet va nàixer per ser un vehicle per treballar la música de cambra des de l’alumnat, però a poc a poc vam anar canviant els components fins a consolidar, especialitzar-se i arribar a ser el que a dia de hui és el quintet.

Després de tants anys d’actuacions, la formació ha viatjat per tot Europa i part de Sud-amèrica actuant en els millors escenaris. Arribar on s’ha arribat no haurà estat fàcil.

Fàcil no ha estat, per descomptat. Tot i que és un treball poc reconegut a nivell de multituds perquè se sol treballar en auditoris més petits i especialitzats, entrar en aquest món és complicat, i més si es té en compte que dins dels grups de cambra un quintet de vent és una agrupació molt diversa. Conjuntar la sonoritat i aconseguir un equilibri és molt complex entre una flauta, un oboé, etc. Altres quintets com el de corda ho tenen més fàcil al ser de la mateixa família.

I el calendari, tenen temps per compaginar els treballs amb el quintet?

Per sort som tots professors del Conservatori Superior de València i tenim per part de la nostra directiva i el nostre entorn flexibilitat per poder dur a terme sense cap problema els nostres concerts, sempre que no faltem a les nostres obligacions.

A més de a Montserrat, quines són les seues properes actuacions? Algun projecte de futur interessant?

Tenim un projecte del qual hem fet ja alguns concerts. Es tracta de la fusió amb la Spanish Brass, un quintet de metalls. Nosaltres som una de les referències a Espanya quant a la música de cambra i la Spanish Brass és la referència pel que fa a metalls. En aquest projecte estem treballant amb obres originals, encàrrecs i estrenant obres. A més, amb el quintet també tenim concerts al Palau, amb repertori que gira al voltant de música contemporània, estrenes, etc. Tot i que ha baixat en els últims anys la nostra activitat, seguim tenint el calendari ocupat.

Realment, què suposa per a vosté i per al quintet actuar a Montserrat?

A Montserrat jo ja venia a actuar quan era alumne. Per tant, tornar ara amb el quintet és com tornar a casa. A més, es tracta del concert que tanca la nostra temporada. Els components de la banda tenim molt bona relació amb Vicente Campos i ens ha il·lusionat molt estrenar les dues obres. Ha estat la cirereta de la temporada.

El seu repertori va des del clàssic fins a música del segle XXI. Quin és el programa triat per a la SIMC i per quina raó el van elegir?

La primer part interpretem les dues obres premiades pel festival, per una de les quals comptem amb l’ajuda d’un violí, violoncel, piano i percussió. Respecte a la segona, vam voler fer l’ullet a la música francesa amb una sonata i el Sextour de Francis Poulenc. Aquesta última obra es tracta d’un quintet de vent més piano, una obra molt colorista, tímbrica, típica de la música francesa que al públic de Montserrat, com era previst, li va agradar molt.

I finalment, quin missatge manen a les institucions i a tota la gent de Montserrat i de voltants que visita la SIMC cada any, els quals són el principal actiu perquè aquest festival es desenvolupe cada any?

Als veïns de Montserrat els anime a que continuen apostant pel festival. És molt important la gesta que s’ha aconseguit en el municipi, de situar la SIMC en el punt de mira nacional de la música de cambra a l’estiu. Vicent Campos i el seu equip aconsegueixen cada any que el festival es mantinga a un alt nivell amb molt d’esfoç, i aquest esforç ha de provenir de tots els àmbits: institucions públiques, patrocinadors i la gent del poble. Montserrat, i també València, no poden permetre que es perda un festival que ja és un clàssic estiuenc.

Leave a Reply