Year: 2017

El gran repte amb els instrumets del segle XVIII

Montserrat assisteix a l’històric duel musical entre Mozart i Martín Soler

Mille i Tre ha sigut el grup responsable de materialitzar aquest repte amb instruments del segle XVIII.


Les partitures interpretades pel conjunt musical Mille i Treen la plaça de l’Església de Montserrat, durant la vetlada d’ahir de la 37a Setmana Internacional de Música de Cambra, van substanciar l’històric duel existent entre el valencià Martín Soler i el salzburgués Mozart durant la segona part del concert previst.


Eduardo Raimundo i Carlos Cerada, intèrprets de clarinet; Yall Streett i Carles Vallés a càrrec del fagot i Renske i Jairo Pablo Gimeno de les dues trompes que configuraven aquest sextet, ens van permetre comprovar amb la facilitat amb que unes partitures ben interpretades ens transporten a les antigues Harmoniemusik del barroc.


D’aquesta manera, la selecció de l’obra Una cosa estranya de Martín i Soler va sonar en la plaça de Montserrat dels Alcalans com a preludi d’aquest duel que va estar precedit per la Serenata en el meu bemoll major de Mozart, perpetuant així la disputa d’aquests dos compositors coetanis.


El ensemble Mille i Tre també va aconseguir anit, transportar els presents en una vetlada d’un palau de la noblesa de l’època i va convertir la plaça del poble, en un animat saló de concerts dels temps del Barroc. La utilització d’instruments antics, amb aqueixa sonoritat rica en timbres, va permetre gaudir d’una interpretació i ambient diferents del que sol ser habitual.


El conjunt musical va fer una classe magistral explicant al públic cadascuna de les peculiaritats dels instruments i les dificultats que es troben a l’hora d’interpretar cada obra. Els presents també van poder comprovar el ventall de possibilitats que ofereixen aquests instruments a les partitures barroques.


Per a hui divendres 28 de juliol està prevista la participació en la 37ª Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat del grup Ensemble Praeteritum un conjunt instrumental embardissat en la cerca de la novetat i en la manera amb què afronten la música, mitjançant forts contrastos dinàmics i expressius, improvisacions, cadències, recitatius i bases harmòniques farcides de color i de so.

– GABINET DE PREMSA – Arnau Salvador Marco
XXXVII Setmana de Música de Cambra
– Montserrat –

‘Hamoniemusik’. Mille e Tre

 
CONCERT EL 27 DE JULIOL,
a les 23 hores en la Pl. de l’Església.
37a Setmana Internacional de Música de Cambra
 
 
Intèrprets:
 
Mille e Tre
Eduardo Raimundo, clarinet
Carlos Cerrada, clarinet
Yall Streett, fagot
Carles Vallés, fagot
Renske, trompa
Jairo Pablo Gimeno, trompa
 
Harmoniemusik és el nom que rebien els ensembles de vent en el segle XVIII. Eren conjunts musicals versàtils que es dedicaven a interpretar des de serenates compostes específicament per a aquesta formació per compositors com Mozart, Beethoven, entre altres, fins a arranjaments de grans òperes, amb el propòsit que la música d’aquestes grans obres fóra accessible per a tots.
 
El ensemble Mille e Tre és un conjunt de vent versàtil i flexible que abasta un ampli repertori, des del segle XVIII fins a l’actualitat. La comunicació és una de les seues prioritats. Així, és habitual en els seus concerts comentar i dialogar amb el públic abans, durant o després de cada actuació amb la intenció d’acostar la música i les seues particularitats a la majoria de persones.
 
La utilització d’instruments antics, amb una sonoritat molt rica en timbres, ens permet gaudir d’una interpretació i ambient diferents del que ha sigut més habitual acostant-nos a èpoques anteriors amb una sensibilitat diferent. La combinació d’instruments antics i moderns en els nostres concerts converteix el ensemble en una Harmoniemusik del segle XXI.
 
Els membres i col·laboradors d’aquest ensemble reuneixen tots una àmplia experiència tant en música de cambra com en l’àmbit orquestral. Participen habitualment en algunes de les orquestres més destacades i de primer nivell europeu, com són l’Orquestra Barroca de Freiburg, Europa Galant, Le Cercle de l’harmònic, l’Orquestra Barroca de Sevilla, Zefiro ensemble, l’Orquestra del Palau de les Arts, l’Orquestra de Cadaqués, el Ensemble Residències, l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’RTVE, entre altres.
 
PROGRAMA
 
Òpera o música instrumental ?
 
El gaiter més popular i conegut en el segle XVIII sens dubte va ser l’òpera. Tant el públic com els intèrprets i compositors estaven molt familiaritzats amb aquest estil musical. Durant molts anys va ser habitual escoltar les adaptacions de les àries de cantants música purament instrumental amb l’objectiu d’aconseguir transmetre al públic les mateixes emocions, però en aquest cas sense la veu i a través dels instruments. Aquest és el programa que els proposem a continuació. Dos grans compositors com Mozart i el compositor valencià Martín i Soler compartint programa, com en tantes ocasions en el segle XVIII amb dos de les seues òperes més importants.
 
Una recreació del que podria haver sigut una vetlada en el palau de qualsevol comte de l’època traslladada als nostres dies.
 
I PART
Così fan tutte (selecció) ………………………………….. WA Mozart
Arreglos: George Sartorius
 
II PART
Una cosa Estranya (selecció) …………………………….. Martín i Soler
Serenata en el meu bemoll major ……………………….. W. A. Mozart

Música trobada

Montserrat experimenta el que significa la doble felicitat

Música Trobada presenta un programa a cavall entre el segle XVII i XVIII

La soprano Pilar Moral, la viola de gamba, Lixsania Fernández, el violí barroc, Sergio Gil, i el clau Francesc Valldecabres, van aconseguir posar la guinda al pastís del barroc, la passada nit en la 37a edició de la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat.

Aquests joves músics valencians, utilitzen còpies d’instruments històrics i van acostar l’audiència present en la plaça de l’Església de Montserrat, cap a una interpretació fidel dels textos musicals, que havien anunciat que posarien sobre els faristols, donant a conéixer la transcripció del repertori del segle XVIII valencià.

A més, es va deixar clara la senzillesa amb que s’interpretava el repertori internacional d’aquest segle, gràcies a temes d’Henry Purcell i Haendel, entre altres.

La mescla de veu i instruments del barroc, van omplir la plaça de Montserrat d’un producte musical que marinat a la perfecció amb l’època que enguany subratlla aquesta Setmana Internacional. Música trobada va saber posar en valor els textos musicals que presentaven.

Però la Setmana encara no ha acabat. Per a hui dijous, hi ha en programa la participació del ensemble Mille i Tre, un conjunt de vent que abasta un ampli repertori des del segle XVIII fins a l’actualitat i que aporta, com a característica principal, la comunicació amb el públic durant tota la durada del concert, amb la intenció d’acostar la música i les seues particularitats a la majoria de persones.

Els membres d’aquesta agrupació reuneixen una àmplia experiència tant en música de cambra com en l’àmbit orquestral i solen participar habitualment en algunes de les orquestres més destacades del territori espanyol, i de primer nivell europeu.

-GABINET DE PREMSA – Roser Cerveró

XXXVII Setmana de Música de Cambra

– Montserrat –

Montserrat viu el trànsit del Barroc al Classicisme

Montserrat viu el trànsit del Barroc al Classicisme

El trompeta Luis González i el pianista José Gallego han possibilitat aquest viatge a la ciutat dels Alcalans

No resultava fàcil fer un viatge des del barroc fins al classicisme amb el suport d’una trompeta i un piano, però Luis González i José Gallego l’han aconseguit des del primer instant de la seua interpretació.

Aquests dos intèrprets, que han ocupat la segona jornada de la 37a Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat, han aconseguit l’objectiu amb obres de grans compositors, emmarcades dins del repertori per a trompeta i, delecten en cada obra que depositen sobre el faristol.

Tots dos, van saber donar a entendre al públic assistent el treball recuperador que duen a terme, amb la cerca de les obres més importants escrites per compositors per a trompeta i piano d’Espanya, dels segles XX i XXI.

Les obres interpretades durant la nit del dimarts 25 de juliol, pertanyien al repertori de Vivaldi, Scarlatti, Haydn, Christoph Willibald i Jan Krtitel respectivament i, sentits dels presents, van obtindre una lluentor especial, a causa de la virtuosa embocadura d’aquest intèrpret de trompeta.

Acompanyat del pianista val·lisoletà Pepe Gallego, van fer veure al públic la importància del barroc i el classicisme, dos gèneres musicals diferents però que no entenen l’u sense l’altre, i van donar a conéixer les obres de compositors espanyols.

Per a hui dimecres, s’espera amb certa expectació, l’actuació de Música Trobada , una formació de joves músics valencians que utilitza còpies d’instruments històrics, amb l’objectiu d’acostar-se més cap a una interpretació fidel del text musical, fa més de 400 anys.

Música Trobada basa el seu repertori en el segle XVIII valencià, que combina amb la interpretació del repertori internacional de l’època. D’aquesta manera, la soprano, Pilar Moral, la viola de gamba, Lixsania Fernández, el violí barroc, Sergi Gil, i el clau i director del grup, Francesc Valldecabres, sabran expressar el públic de Montserrat la sensibilitat d’aquesta època musical a la qual representen.

-GABINET DE PREMSA- Roser Cerveró

XXXVII Setmana de Música de Cambra

– Montserrat-

26 de juliol: Música Trobada

Música Trobada està format per joves músics valencians que han realitzat els seus estudis primerament al Conservatori de València i altres escoles europees com la Cívica Scuola di Milano, l’Acadèmia Reina Sofia, l’ESMUC o el Conservatori de Rotterdam. Els seus membres han assistit a cursos i classes de música antiga amb R. Gini, P. Memelsdorff, M. Noone, J. Hantaï, W. Hazelzet, C. Bolsi, I. Kirkby, J. Smith, O. Centurioni, C. García- Bernalt, etc.

En les seues interpretacions, Música Trobada utilitza còpies d’instruments hisòrics per a apropar·se més cap a una interpretació fidel del text musical, encara que els seus intèrprets barregen la interpretació de la música antiga amb altres músiques posteriors en la seua tasca professional i la seua plantilla varia segons el repertori interpretat.

Amb la ferma intenció d’oferir programes originals i compromesos, Música Trobada basa el seu treball en el descobriment i la transcripció del repertori del XVIII valencià que combina amb la interpretació del repertori internacional.

Ha oferit programes monogràfics de música barroca valenciana, Monteverdi, Bach, Händel i Purcell a la sala Alfons el Magnànim de València, el Cicle La Soledad Sonora del Desert de les Palmes -concert patrocinat per la CAM i la Diputació de Castelló i les programacions de l’Auditori Moldre de Vila, TAMA, la Fundació Eutherpe i cicles com els de Graus, Benasc i Osca, Festival muses de Sagunt, Festival Internacional de Peníscola, entre altres.

Música Trobada va realitzar el seu primer enregistrament i Joan Cabanilles, La música d’un temps amb el patrocini de l’Institut Valencià de la Música amb gran èxit de crítica, i la va presentar al Palau de la Música de València per al cicle de concerts de la Societat Filharmònica de València. Entre els seus projectes per al 2017 destaca la realització de la seua segona gravació sobre música barroca valenciana.

Pilar Moral, soprano

Nascuda a València, va realitzar els seus estudis de cant al Conservatori Superior de Música de la mateixa ciutat amb Ana Luisa Chova, on va rebre les màximes qualificacions així com Menció Honorífica de Fi de Carrera. Ès Màster d’Estètica i Creativitat Musical per la Universitat de València.

Posteriorment continua els seus estudis a la Cívica Scuola di Milano, on realitza les especialitzacions d’òpera, música de cambra i repertori antic i barroc amb els mestres Luca Gorla, Roberto Gini i Pedro Memelsdorff entre altres, i a Londres, on perfecciona cant barroc amb Jennifer Smith.

En el terreny escènic ha cantat Dido i Enees de Purcell, L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, La Flauta Màgica, Les noces de Fígaro i Don Giovanni de Mozart, Andrómaca de Martín y Soler, Salir el amor del mundo de Durán, L’occasione fa il ladro i Il Turco in Italia de Rossini, La sonnambula de Bellini, Les contes d’Hoffmann d’Offenbach, La Tabernera del Puerto de Solozábal al Teatre Principal de Castelló, Teatre Arriaga de Bilbao, Teatre Baluard de Pamplona, Teatre Calderón de Valladolid, Teatre Campoamor d’Oviedo, Teatre de la Zarzuela de Madrid, Teatre de la Maestranza de Sevilla, Palacio Festivales de Santander, Teatre Lliure de Barcelona, Teatre Rosetum de Milà, Palau de les Arts Reina Sofia de València, etc.

La seua activitat concertística li ha portat a actuar al Palau de la Música de València, L’Auditori de Barcelona, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Manuel de Falla de Granada, el Festival Internacional de Música també a Granada, el Festival de Música Antiga de Aranjuez, Festival de Música Religiosa de Conca, Casa Verdi a Milà cantant El Messies de Händel, Jephté de Carissimi, Missa Brevis de Haydn, Gloria de Vivaldi, Stabat Mater de Pergolesi i Haydn, Requiem de Fauré, Exultate jubilate de Mozart, Lobgesang de Mendelssohn, amb The Sixteen, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Orquestra de València, el Collegium Instrumentale, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Ciudad de Granada, la Real Filharmonía de Galicia i grups com Capella de Ministrers, Musica Ficta, Capella Saetabis, Mode Antiquo, Els músics de Sa Altesa, Ensemble Cabanilles, Grup Instrumental de València i Música Trobada.

Va gravar a Floréncia un disc per a Frame sobre música vocal de cambra del s. XIX espanyol per a veu i guitarra i té a més tres monogràfics de barroc espanyol amb Musica Ficta i Capella Saetabis, i el Jephté de Carissimi amb Los Músicos de Su Majestad.

Lixsania Fernández, viola da gamba

Una de les intèrprets amb mès projecció de la seua generació. Naix a Cuba. Rep Matrícula d’Honor al Conservatori Superior de Música Manuel Castillo de Sevilla en l’especialitat de Viola da Gamba sota la tutela de Ventura Rico i Alejandro Casal, així mateix obté el títol de Viola en la Escola Nacional d’Art de la Havana amb les més altes qualificacions. Va començar la seua formació amb la viola da gamba al Conservatori de Música Juan Crisóstomo Arriaga de Bilbao amb Itziar Atutxa.

També ha rebut diverses classes impartides per Savall, Kuijken, Ghielmi, Alqhai, Muller o Colonna. Des de l’any 2006 rep una beca atorgada per la Universitat de Salamanca.

Fundadora de l’Ensemble Recondita Armonia a mès, participa en nombrosos concerts oferts en festivals de països de tot el món, sota la direcció de noms tan prestigiosos com Shalev Ad-El, Rinaldo Alessandrini, Rio Terakado, Walter Reiter o Claudio Abbado. Col-labora amb ensembles com amb La Chimera (Eduardo Egüez), L’Arpeggiata (C. Pluhar), Le Concert des Nations (Jordi Savall), Capella Mediterranea (Leonardo Garcia Alarcón), Ars Longa (Teresa Pau), Orpheon Consort (José Vázquez), Il Galdellino, l’Orquestra Nacional d’Espanya, Ensemble Elyma (Gabriel Garrido), Le Tendre Amour o l’Orquestra Barroca de Sevilla.

Guanyadora en la categoria de millor cançó instrumental clàssica a l’Akademia Music Awards de Los Angeles, al costat d’Opus Cinc (Eva Jornet), ha gravat dos discos per al prestigiós segell holandés Brilliant Classics, al costat de l’ensemble Recondita Armonia, un dedicat al virtuós viola gambista i compositor Johannes Schenck, i un altre al compositor alemany G.F. Händel, que han rebut meravelloses crítiques de les revistes especialitzades més prestigioses.

Realitza nombrosos enregistraments per a diferents ràdios i televisions del món i els segells discogràfics Erato, Alia Vox, Naive, Brilliant Classics, NB, CDM, La mà de Guido, Vers, K617…

Ha impartit classes a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, I curs de Viola da Gamba Ciutat de Manises i l’Escola de Música Sebastian Albero de Pamplona.

Sergio Gil, violí barroc

Va realitzar els seus estudis superiors de violí modern als conservatoris de Castelló i València amb Anabel García del Castillo, finalitzant amb les màximes qualificacions. Realitza un Postgrau al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Corrado Bolsi, on compagina tant l’estudi del violí modern com del barroc.

Posteriorment obté el diploma Especialització en el repertori clàssic i romàntic amb instruments d’època del Centre Superior de Música de Poitou-Charentes (França). Amplia els seus estudis de violí amb A. Moccia i H. Kurosaki treballant des de repertori barroc fins a romàntic. També ha rebut classes de L. van Dael, O. Centurioni, C. Mackintosh, C. Roberts o P. Hanson. Ha treballat amb directors com L. Mazel, B. Weil, PH. Herreweghe, M. Minkowski, S. Kuijken, R. Levin, P. Beznosiuk, B. Labadie o I. López Plegador. Actualment treballa amb orquestres com l’Orquestra Simfònica de Navarra, Al Ayre Español, Sphera AntiQva, Memòria dels sentits o La Dispersione. És membre del trio Ausiàs March.

Francesc Valldecabres, clau i direcció

Titulat en acompanyament, direcció coral, direcció  d’orquestra i clau al Conservatori Superior de Música de València amb les màximes qualificacions. Amplia els seus estudis amb un màster de dirección coral al Conservatori de Rotterdam i en cursos i classes amb F. Brüggen, M. Noone, S. Mas, C. García- Bernalt, N. Peres da Costa, M. Schultheiss, etc.

Com a continuista ha col·laborat amb Laurens Collegium Rotterdam, Codarts Chamber Choir, Capella Saetabis (amb qui ha gravat tres discos de barroc valencià i un altre de JJ Rousseau), Laurenscantorij, Turiae Camerata, Orquestra del Conservatori de València, Associació Nacional Flauta Màgica, La Escaramussa, Ensemble Cabanilles, etc.

És director de l’Orfeó Universitari de València i ho ha estat també de l’Orfeó d’Aldaia, Coral de la Universitat d’Alacant, Grup Ricercare i director assistent del Cor Jove dels Països Catalans. Ha treballat amb Spanish Brass Luur Metalls, Lux Venti, Orquesta barroca i Seminari d’òpera de Cambra del Conservatori Superior de Música de València, Amores Grup de Percussió, Música Trobada, etc.

És, per oposició, professor del Conservatori Professional de València des de 2004.

Twice Happy
Música Trobada

PROGRAMA

I PART
Henry Purcell
(1659-1695)

Music for a while (Z 583/2, Oedipus, 1692)

If music be the food of love (Z 379, Gentleman’s Journal, 1692)

The Fairy Queen (Z 629, 1692)
-Thrice happy
-The plaint
-Hark, the ech’ing Air

II PART
Georg Friedrich Händel
(1685-1759)

Neun deutsche Arien (HWV 202-210, 1727)
-Meine Seele hört im Sehen, HWV 207
-Süßer Blumen Ambraflocken, HWV 204

Sonata per a violí i continu en la major (HWV 361, c. 1725)
Larghetto
Allegro
Adagio
Allegro

Alcina (HWV 34, 1735)
-Tornami a Vagheggiar

Distintivos

Patrocinadores 2019


2019 - Ajuntament de Montserrat.