Year: 2016

ENTREVISTA PACO RODRÍGUEZ – Trompa

“El festival de Montserrat té molt futur i cada any serà més important”

El seu talent li ha portat pels millors escenaris, teatres i festivals de tot el món. Reconegut per la seua carrera com a trompa solista, acaba la temporada molt prop de la seua casa, Iecla, demostrant la seua vàlua en el festival de Montserrat. En la Plaça de l’Església va interpretar el seu espectacle Horn Dimension, el qual ha viatjat amb ell per països de tot el món.

Com naix Horn Dimension?

Es tracta d’un espectacle que hem fet Daniel i jo per molts països. És un programa internacional, que mescla música de tot el món i en el qual es pretén mostrar que la trompa no solament és un instrument per a interpretar música clàssica, sinó que pot ser una eina per a explicar sons de tots els llocs. Ara mateix, venim del Japó de presentar el projecte.

I sempre ho realitza amb el seu inseparable company Daniel García.

Dani i jo ens coneixem de molts anys, els dos estem establits a Barcelona i hem coincidit en molts treballs, per la qual cosa quan vaig decidir emprendre aquesta carrera com a solista vaig pensar en ell i s’ha convertit en un fix en tots els projectes. Tenim molt bona relació.
Per a Montserrat, a més, ha comptat amb la col·laboració de Luis Rodríguez.

Sempre solem col·laborar amb algun professional del país que visitem.

És una manera de trencar amb la monotonia de realitzar sempre el mateix espectacle. En aquesta ocasió, la participació de Luis ha sigut especial i s’ha quedat un programa molt complet que ha agradat molt als espectadors. Es tracta d’incorporar cada vegada un instrument diferent però comptant sempre amb la base del piano i amb la trompa com a protagonista.

Com es va viure des de dalt el concert d’anit a Montserrat?

Perquè teníem clar que volíem presentar primer els instruments, mostrar els colors, els detalls, per això comencem amb xicotetes peces utilitzades perquè els instruments es lluïren. Una vegada feta la presentació, l’obra Mirall Trencat, que ha escrit un amic meu com Albert, ens venia perfecta per a oferir al públic el que volíem transmetre amb tots aqueixos efectes i matisos que descriuen diferents estats d’ànim. I el final sempre agrada molt als espectadors. Els tangos sempre són benvinguts.

El públic va gaudir amb la seua actuació.

Es tracta d’un repertori molt fet per al públic, pensat perquè els espectadors estan relaxats, per a una nit d’estiu i perquè als presents se li aporte una visió nova de la música.

Respecte a la SIMC, coneixia el festival?

Sí. Sóc de Iecla i per proximitat he actuat molt per València i tinc molt bons amics. M’havien parlat molt bé de Montserrat i la veritat és que els elogis es queden curts. Es tracta d’un festival que té molt futur i que cada any es convertirà en més important. A més, aquest municipi és bressol de molts músics professionals repartits per tota Espanya, per la qual cosa es veu que és un poble que entén de música. Espere haver estat a l’altura.

Sap que ha sigut el primer instrumentista de vent que ha passat per la SIMC aquesta edició?

Sí, estava una mica impacient per això, perquè a l’ésser el primer també eres qui prova per primera vegada com és l’acústica. Però al final ha anat bé i jo encantat de ser el primer abans de l’actuació de Back to Brass (riu). Estem en terra d’instrumentistes de vent, així que supose que a la gent li haurà agradat.

I finalment, ara segueix la gira o és hora de prendre’s unes vacances?

Estem en el final de temporada. Hem recorregut tothom visitant països com Taiwan, el Japó, els Estats Units, Mèxic, Itàlia o França, a més dels nombrosos concerts que hem fet a Espanya. Ha sigut una campanya dura i ara que estem a casa toca per a unes setmanes i descansar al costat de la família. De totes maneres, la música no per a i sempre cal estar pensant en nous projectes, per la qual cosa la no seran unes vacances molt tranquil·les que diguem (somriu).

Víctor Tomás Meliá 

Una classe mestra de trompa sobre l’escenari de Montserrat

El trompa internacional Paco Rodríguez va donar ahir a la nit a Montserrat una classe magistral de música en petit format. Es tractava del primer instrumentista de vent que pujava a l’escenari de la Plaça de l’Església. Juntament amb el seu inseparable company, Daniel García, van interpretar l’espectacle Horn Dimension, un projecte musical que ja ha sonat per ciutats de tot el món i que ahir va comptar també amb la col·laboració del violinista Luis Rodríguez.

Com a qualsevol menú que exigeix una bona carta de presentació, el concert que va oferir el trío va començar amb uns primers temes que van servir per presentar els instruments. De fet, la primera peça, 6 Folk Dances, va ser interpretada pel piano i el violí, mentre que les dues següents, Bulerías del Guadalquivir i Aranjuez íntim (aquesta última es tracta d’una adaptació del Concert d’Aranjuez composta pels propis Paco i Daniel), van servir per mostrar al públic el so de la trompa al costat del piano. Aquesta presentació va aconseguir, a més, que els presents es delectaren amb la increïble qualitat tècnica dels tres professionals.

Després de les diferents cartes de presentació va arribar el torn de la fusió dels tres instruments amb l’obra principal de la nit, Mirall Trencat. Es tracta d’una peça composta pel compositor Albert Guinovart (un dels millors compositors contemporanis) que es basa en la novel.la del mateix títol de Mercè Rododera. La composició és molt emotiva i compta amb tres temps. En el primer es van simular sons estridents, la ruptura del mirall. Posteriorment va prosseguir un conjunt de melodies agradables i romàntiques, fins que la pròpia obra es va ficar a la butxaca als nombrosos espectadors que van omplir la Plaça de l’Església, els quals van ovacionar als intèrprets. El trio va tancar aquesta particular classe magistral amb un arranjament dels tangos més coneguts de Piazzola i, com a mostra d’agraïment davant un públic entregat, van interpretar dues peces més no incloses en el programa. Els tres músics es van mostrar contents per la sonoritat de la plaça i pel comportament dels veïns de Montserrat que van assistir al concert, convertits en tots uns especialistes en música clàssica per ser amfitrions de la SIMC en 36 ocasions des de la fundació del festival.

Interpretació de Mirall Trencat per Horn Dimension. 21 Juliol SIMC (VÍDEO)

El Baltic Neopolis Quartet ret homenatge als compositors a Montserrat

La formació Baltic Neopolis Quartet va decidir compartir protagonisme a la tercera jornada de la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat. El quartet va retre homenatge als compositors Iván Martí Cano i Claudia Montero interpretant dues de les seves obres. Tant Martí com Montero van rebre una eixordadora ovació.

El Baltic Neopolis Quartet va deixar empremta del seu currículum en concerts i festivals de tot el món amb una posada en escena fantàstica i, com a mostra d’agraïment al públic que va abarrotar la plaça, va interpretar un bis final d’una coneguda peça. El prestigiós quartet, format per Emanuel Salvador, Luke Górewicz, Emilia Goch i Tomasz Szczesny, va oferir un repertori clàssic amb un caràcter internacional que va deixar satisfets als nombrosos espectadors que van assistir al concert celebrat a la Plaça de l’Església. Els intérprets van començar amb els quatre moviments del Quartet No. 2 Opus 13 de F. Mendelssohn, per prosseguir amb els dos homenatges. El primer es va centrar en la figura d’Iván Martí. L’agrupació va interpretar el Laurus Nobilis, una obra moderna plena d’efectes amb la qual el jove compositor va guanyar el XVII Concurs de Composició de Montserrat l’any passat. El mateix Martí va pujar a l’escenari i va ser ovacionat. Posteriorment va sonar el Quartet per a Buenos Aires, una peça amb quatre moviments marcada per l’alternança de diferents ritmes de Claudia Montero. El festival montserratí també va comptar amb la presència d’aquesta condecorada compositora, premiada en múltiples ocasions entre les millors compositores contemporànies.

Baltic Neopolis Quartet – F. Mendelssohn Quartet nom. 2 op.13. 20 Juliol SIMC. (vídeo)

El Baltic Neopolis Quartet va deixar empremta del seu currículum en concerts i festivals de tot el món amb una posada en escena fantàstica i, com a mostra d’agraïment al públic que va abarrotar la plaça, va interpretar un bis final d’una coneguda peça.

Entrevista Ayako Fujiki – Pianista

“Intent que la gent siga capaç d’imaginar escenes amb la meua música”


Va inaugurar la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat d’una manera excepcional juntament amb els seus col·laboradors Cristian Chivu i Magdalena Cristea, emmudint als més de 300 espectadors que van abarrotar la Plaça de l’Església amb els temes del seu disc Brightwater.

Aquesta jove pianista japonesa nascuda a Tòquio, que va realitzar el seu primer concert amb obres de Beethoven i Chopin als 7 anys, resideix a Barcelona i es confessa fan d’Enrique Granados. A Montserrat ha deixat petjada per la seua qualitat i la seua simpatia.

Què li va fer triar Barcelona com a ciutat de residència?

Tinc un oncle a Viena que era molt fan d’Alicia de Larrocha, la guanyadora del Premi Príncep d’Astúries de les Arts en 1994. Em va ensenyar el seu treball i va fer que m’agradara molt la música espanyola, fins a tal punt que vaig voler estudiar amb ella, així que em vaig vindre a Barcelona i vaig aconseguir ser alumna d’Alicia en l’acadèmia Marshall.


És també una gran fan d’Enrique Granados. Té la seua música pinzellades de l’artista espanyol?

Segur que sí, però també tinc moltes altres influències, sobretot de música japonesa. Vaig estudiar també a Viena, a França i he actuat per moltes ciutats. Al final juntes totes les vivències i naix una mescla que es converteix en el teu estil.


Prefereix interpretar música descriptiva, que faça imaginar a l’oïdor?

En el disc Brightwater intent que la gent siga capaç d’imaginar escenes amb la meua música, que a partir de l’escolta es forme una imatge visual, s’arribe a veure la música, la seua naturalesa, els detalls. Per a això vaig utilitzar escenes com els mosaics que es poden trobar en la Alhambra, que em van inspirar per a confeccionar aquest disc, o la tranquil·litat i la puresa de l’aigua. La meua intenció va ser mostrar la sensació de veure la música, així que podria dir-se que preferisc la música imaginativa.


Finalment, les seues composicions abracen orient i occident?

Aqueixa és la intenció, ajuntar dos mons que estan a vegades tan lluny i en unes altres tan a prop. L’haver estudiat tant al Japó com en ciutats europees m’ajuda a fusionar influències, i al final aquest és l’objectiu.

Zequi Castellanos

Magistral posada en escena de Matthieu Sagglio a Montserrat

Els nombrosos espectadors que van abarrotar ahir a la nit la Plaça de l’Església de Montserrat van assistir a un concert peculiar. El violoncel·lista francés Matthieu Sagglio es va guanyar al públic amb l’ús d’efectes sonors, que van aconseguir entre els presents la sensació d’assistir a una actuació protagonitzada per un grup de violoncels. Sagglio també es va ficar als presents a la butxaca gràcies al seu caràcter i a la manera de presentar cadascun dels seus temes.

L’instrumentista francés va interpretar en la segona jornada de la SIMC de Montserrat el seu espectacle Cello Solo, un projecte musical centrat al voltant del violoncel, que combina la tradició clàssica amb sons i ritmes de diferents llocs del món; una barreja d’estils que representen emocions tan dispars com l’amor o la mort. Però sens dubte, el que va fer que aconseguira les ovacions més destacables de la nit va ser la destresa amb el maneig del sampler, un aparell que li permet gravar una seqüència en directe sobre la qual es solapen les posteriors notes per harmonitzar i donar amplitud als temes. Amb això, l’innovador músic va aconseguir crear l’efecte de diversos violoncels tocant al mateix temps.

L’espectacle va aconseguir contagiar als oients de les diferents emocions que representaven les peces que va interpretar. El seu estil, peculiar, i la seva manera de saber controlar la situació va enlluernar als montserratins i visitants que van omplir, com a l’anterior nit, la Plaça de l’Església. El mateix Sagglio es va encarregar de presentar-se i explicar les peces durant el concert. De fet, el francés va comptar diferents anècdotes i històries de la seva vida relacionades amb l’origen dels temes. La seva retòrica, dolça i poètica, va acabar per fascinar els presents. El violoncel·lista va marxar de Montserrat molt content i va rebre innombrables felicitacions.

Interpretació de las peces “Pour Marie” i “Ressuscite avec les Anges” per Matthieu Sagglio. 19 de Juliol SIMC generic nolvadex. (video)

Distintivos

Patrocinadores 2018


2019 - Ajuntament de Montserrat.