Archive for July, 2015

“Guanyar el concurs de composició de Montserrat va significar un gran pas en la meua carrera”

Wednesday, July 29th, 2015

JOSÉ LUIS ESCRIVÀ; compositor y trompetista

El compositor riolense repassa els seus èxits i valora la seua experiència al festival montserrater

 

Es va adjudicar el primer premi al Concurs de Composició Salvador Seguí el 2013, un any després d’arrasar també en el concurs València Crea amb Elegia d’una Barbarie. Ramoscare, títol amb què aquest jove riolense va batejar la peça guanyadora a Montserrat, es va estrenar dimecres passat al festival montserrater de la mà del prestigiós quintet Cuesta. Un concert del qual Escrivà no es va perdre detall.

 

El sector de la música de Montserrat li recorda per haver estat el guanyador del concurs de composició en 2013. Però com ha estat el camí fins a aconseguir els seus últims èxits i a què es dedica en l’actualitat?

Doncs em vaig formar al Conservatori Superior de Música de València i després vaig completar un màster en música contemporània a la UPV. En l’actualitat estic immers en la meua tesi doctoral sobre la composició de música per a banda i treballe, tant com a director i com de professor, al Perelló.

 

Una formació musical que deu haver estat clau en els dos premis aconseguits consecutivament en 2012 i 2013.

Sí. La veritat és que la desena de peces que he compost les he creat en els últim vuit o nou anys i al final l’esforç s’ha vist recompensat amb Ramoscare, la guanyadora a Montserrat, o Elegia d’una Barbàrie, vencedora del premi nacional València Crea el 2012. A més, també vaig ser becat per l’Ajuntament de València al costat dels meus companys de Som el Grup i vaig ser compositor resident al festival de música d’Ares del Maestrat, pel que estic content pels resultats obtinguts.

 

I en part d’aquest currículum també ha tingut alguna cosa a veure Montserrat, municipi al que per unes o altres raons ha acabat lligat a vostè.

A Montserrat vaig realitzar un curs de composició el 2012 i un any després vaig aconseguir guanyar el concurs. A més, en el curs 2013-2014 vaig estar també fent una substitució i donant classes de fonaments de la composició. Per tot això li tinc un afecte especial i torne sempre que puc a veure algun concert de la SIMC.

 

Què li va suposar guanyar el concurs de composició?

Va ser un pas endavant molt important en la meua carrera artística. El concurs em va permetre editar l’obra i afegir un guardó tan important com aquest al meu currículum.

 

 

I veure un quintet com el Cuesta interpretant la seua música …

Va ser molt gratificant que el quintet Cuessta estrenara la meua obra. Veure un grup tan prestigiós com aquest, acompanyat dels músics de primer nivell que van participar en la interpretació de la meua peça, és una cosa inimaginable. Em vaig sentir molt il·lusionat, encara que dos anys després de compondre-la encara li canviaria alguns fragments (rialles).

 

 

A part del que l’uneix al festival, què significa per a vostè la SIMC?

Fa anys que la visite. És un dels festivals més complets que es fan en tota l’autonomia, un referent de l’estiu, no només per la qualitat de les propostes musicals, sinó perquè desenvolupa una funció pedagògica amb els diferents cursos que es realitzen, s’imparteixen xerrades d’especialistes en temes musicals i es convoquen premis com el de composició i el de interpretació. Es tracta d’un projecte que es caracteritza pel foment i el compromís amb la música.

 

I quina és la seua opinió respecte al cartell d’aquest any? Li agrada?

És una proposta molt completa i variada que alterna música clàssica amb moderna i amb diferents grups d’interpretació. Podem veure des d’un quintet de vent fins a una orquestra de saxos, des de l’òpera fins a alguna cosa més alternativa com el concert de Vassilev i Chambao. En definitiva, una proposta molt heterogènea per a tots els públics.

 

Finalment, quin futur li desitges a la SIMC?

Doncs espere que el festival dure molts anys. Si ja es porten 35 edicions és per algun motiu, i és que s’estan fent les coses molt bé, fomentant tant la creació musical com la interpretació. Espere poder seguir venint a escoltar música durant molts anys.

Montserrat tanca el festival de música de cambra amb òpera i una orquestra de saxos.

Tuesday, July 28th, 2015

La setmana internacional reuneix una mitjana de 500 espectadors per jornada en els set dies de concerts

La Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat va tancar ahir diumenge la seua trenta-cinquena edició amb l’última jornada. L’Orquestra de Saxos de la Comunitat Valenciana (Orsaxcova) va ser l’encarregada de posar punt final a un festival que va reunir a la plaça de l’Església a una mitjana de 500 espectadors per dia.

Orsaxcova actuava per primera vegada al festival montserrater i ho va fer amb la complicada missió de clausurar-lo. Els 24 saxos de la formació es van emprar a fons per satisfer al nombrós públic que, com en cada jornada, va abarrotar la plaça. Els intèrprets, sota la direcció de Rafael Doménech, van representar un programa complet, amb un segon acte amb tints de jazz on la improvissació va ser la protagonista.

L’altre gran espectacle del cap de setmana va tenir lloc dissabte. Montserrat recuperava l’òpera i ho feia per la porta gran: amb una plaça plena, i fins i tot amb joves espectadors entre el públic, i una dupla perfecta formada entre L’Orquestra Barroca del Conservatori Superior de Música de Castelló i l’Orfeó Universitari de València. Tot i la complexitat de portar un espectacle operístic amb orquestra i escena en exterior, l’escenografia va ser un èxit. El orfeó va dur a terme un espectacle fantàstic acompanyat per les notes d’una orquestra que es va situar davant de l’escenari. La funció es va complementar visualment gràcies a la il·luminació i els efectes de llum instal·lats per a l’ocasió. L’obra representada va ser Dido & Aeneas, una peça contemporània d’Henry Purcell que relata la història d’amor entre els dos protagonistes. Es tracta d’una de les primeres òperes angleses i una de les més importants del Barroc.

En total, més de 2.000 espectadors han visitat la XXXV Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat, amb una mitjana de 500 espectadors per jornada. El festival tanca les seues portes però inicia avui el curs d’alt perfeccionament de piano, una de les classes paral·leles a la SIMC i que es desenvoluparà durant la setmana. El municipi riberenc tornarà a acollir concerts en 2016 amb una nova edició, on de nou es citaran els millors intèrprets, tant espanyols com internacionals, del panorama musical mundial.

Montserrat es rendeix davant la fusió d’estils de Vassilev i Chambao

Saturday, July 25th, 2015

Els intèrprets alcen dels seus seients en diverses ocasions als nombrosos espectadors reunits a la plaça de l’Església

 

La Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat va viure ahir a la nit una jornada diferent. El festival va canviar les clàssiques actuacions per un espectacle nou, una fusió de diferents estils duta a terme pel violinista Vasko Vassilev i músics del conegut grup de flamenc chill malagueny Chambao, que va deixar impressionat al nombrós públic que va abarrotar la plaça de l’Església.

 

Vassilev i els intèrprets de Chambao van dur a terme un programa que va combinar obres molt conegudes com les Danses de Dvorak o les Danses Hongareses de Brahms amb altres composicions més clàssiques i tangos de Piazzolla. Sobre un tapís flamenc, el violí del Vassilev i la guitarra van sobresortir com a protagonistes, amb un acompanyament de percussió que va semblar propi de cadascuna d’aquestes obres mestres.

 

El protagonisme del violí i la guitarra sobre l’estil flamenc es va veure clarament inspirat en músics com Camarón o Paco de Lucía. Precisament, i com va succeir dimarts passat amb l’actuació del grup de percussió Alxarq, Vasko i Chambao també van homenatjar al desaparegut Paco de Lucía, icona de la guitarra espanyola. Aquest reconeixement va fer que el públic els tornara l’agraïment amb diferents sonors aplaudiments. Els espectadors també van participar en el concert aportant el seu granet d’arena fent palmes. Els intèrprets, finalment, van agrair la participació dels montserraters regalant-los la cançó Nel blu dipinto di blu (mundialment coneguda com Volare), la qual va posar en peu als espectadors, que van acomiadar als músics, de nou, entre aplaudiments i comentant que va ser, fins ara, “la millor actuació de la SIMC”.

 

El retorn més esperat pels montserratins

Montserrat tornarà a gaudir aquesta nit gairebé deu anys després de l’òpera en directe. L’Orquestra Barroca del Conservatori Superior de Música de Castelló i l’Orfeó Universitari de València seran els encarregats de tornar al municipi riberenc un gènere sol·licitat pels veïns i espectadors que cada any visiten la SIMC. De fet, una de les raons per les que el festival no incloïa l’òpera en el seu programa (a més de per l’aspecte econòmic) és la complexitat de portar un espectacle operístic amb orquestra i escena en exterior. Malgrat això, aquesta edició sí que comptarà amb tal espectacle. L’obra contemporània triada per a l’ocasió és Dido & Aeneas, de Henry Purcell.

Esplendorosa estrena del quartet Mivos a Espanya

Friday, July 24th, 2015

Montserrat gaudeix de la primera actuació dels novaiorquesos al país

Ovació després ovació. Des dels primers compassos fins a les últimes notes. Així va gratificar el públic montserrater al quartet nord-americà Mivos en la que va ser la seua primera actuació a Espanya, la qual Montserrat va tenir el plaer d’albergar. Els quatre músics novaiorquesos van oferir un complet programa sense descans, cosa que van agrair els nombrosos espectadors que es van citar a la plaça de l’Església, on el festival registra cada dia que passa un augment pel que fa a l’aforament.

Entre el públic, cares conegudes del món de la música. Si bé la jornada de dimecres va comptar amb la presència del jove compositor i guanyador del concurs de composició montserrater en l’edició de 2013, el riolense José Luis Escrivà, ahir no es va voler perdre l’estrena nacional del Mivos Quartet el conegut director, compositor i pianista d’Alzira, Carlos Amat. A més, també es van entremesclar en els seients alguns joves prometedors músics i compositors, el futur de la música de cambra valenciana, i components de l’expedició provinent de la Illa Reunió que passaran una agradable estada a Montserrat gràcies al projecte d’intercanvi juvenil internacional que està finançat per Europa a trasvés del programa Joventut en Acció.

Pel que fa al quartet, Mivos va representar quatre obres d’una tirada, sense descans. Els mateixos músics ianquis es van encarregar de presentar cadascuna de les obres, les interpretacions van deixar bocabadats els assistents que van omplir la plaça del municipi de la Ribera i que van ofrenar l’excel·lent actuació musical amb molts aplaudiments i ovacions. La complexitat de cada peça semblava esvair per les enormes prestacions dels quatre professionals, els quals feien fàcils les execucions més complicades.

Mivos va començar el concert amb l’arranjament de Patrick Higgins de l’obra de Johann Sebastian Bach, Contrapunctus XIX. A aquest passatge de Bach li va prosseguir Moonblood de Mario Díaz de Lleó, a més del String Quartet número 3 (Mishima) de Philip Glass. El conegut grup internacional va tancar la seua actuació amb la composició Corde Vocale de Felip Lara.

Torn per Vasko Vassilev i Chambao

El cap de setmana arranca aquesta nit amb un espectacle que fusiona diferents estils musicals i danses dutes a terme pel violinista Vasko Vassilev i músics del conegut grup de flamenc chill malagueny Chambao.

Vassilev és tot un virtuós de violí. Nomenat “Super Solista” de l’Òpera de Lyon a França als 21 anys d’edat, als 23 anys es va convertir en el líder més jove i el primer concertino de la Royal Opera House de Londres, on segueix treballant. En els últims 3 anys ha ocupat el càrrec de Productor Creatiu de la Royal Opera House. Sens dubte, tot un número u per al festival montserrater.

“Actuar a Montserrat ha estat la cirereta de la temporada”

Friday, July 24th, 2015

José María Sáez, flautista del Quintet Cuesta, repassa la història de la formació i valora el pas pel festival montserrater.

És l’únic músic supervivent de la formació nascuda el 1981. Aquest flautista de Bunyol ha vist com el Quintet Cuesta, format per ser un complement als estudis dels seus creadors, s’ha convertit en un referent nacional pel que fa a la música de cambra. Sáez va estar ahir amb el grup en la SIMC de Montserrat, lloc en el qual el flautista ja va actuar quan encara era estudiant. Sens dubte, una tornada a casa.

El Quintet Cuesta és ja una formació consolidada en el panorama nacional. D’on naix la idea de crear el grup i cóm van ser els inicis?

El quintet es va fundar l’any 1981, recorde el primer concert un 11 de març. Aleshores, érem estudiants i d’aquella formació només quede jo. El quintet va nàixer per ser un vehicle per treballar la música de cambra des de l’alumnat, però a poc a poc vam anar canviant els components fins a consolidar, especialitzar-se i arribar a ser el que a dia de hui és el quintet.

Després de tants anys d’actuacions, la formació ha viatjat per tot Europa i part de Sud-amèrica actuant en els millors escenaris. Arribar on s’ha arribat no haurà estat fàcil.

Fàcil no ha estat, per descomptat. Tot i que és un treball poc reconegut a nivell de multituds perquè se sol treballar en auditoris més petits i especialitzats, entrar en aquest món és complicat, i més si es té en compte que dins dels grups de cambra un quintet de vent és una agrupació molt diversa. Conjuntar la sonoritat i aconseguir un equilibri és molt complex entre una flauta, un oboè, etc. Altres quintets com el de corda ho tenen més fàcil al ser de la mateixa família.

I el calendari, tenen temps per compaginar els treballs amb el quintet?

Per sort som tots professors del Conservatori Superior de València i tenim per part de la nostra directiva i el nostre entorn flexibilitat per poder dur a terme sense cap problema els nostres concerts, sempre que no faltem a les nostres obligacions.

A més de a Montserrat, ¿quines són les seues properes actuacions? Algun projecte de futur interessant?

Tenim un projecte del qual hem fet ja alguns concerts. Es tracta de la fusió amb la Spanish Brass, un quintet de metalls. Nosaltres som una de les referències a Espanya quant a la música de cambra i la Spanish Brass és la referència pel que fa a metalls. En aquest projecte estem treballant amb obres originals, encàrrecs i estrenant obres. A més, amb el quintet també tenim concerts al Palau, amb repertori que gira al voltant de música contemporània, estrenes, etc. Tot i que ha baixat en els últims anys la nostra activitat, seguim tenint el calendari ocupat.

Realment, què suposa per a vostè i per al quintet actuar a Montserrat?

A Montserrat jo ja venia a actuar quan era alumne. Per tant, tornar ara amb el quintet és com tornar a casa. A més, es tracta del concert que tanca la nostra temporada. Els components de la banda tenim molt bona relació amb Vicente Campos i ens ha il·lusionat molt estrenar les dues obres. Ha estat la cirereta de la temporada.

El seu repertori va des del clàssic fins a música del segle XXI. Quin és el programa triat per a la SIMC i per quina raó el van elegir?

La primer part interpretem les dues obres premiades pel festival, per una de les quals comptem amb l’ajuda d’un violí, violoncel, piano i percussió. Respecte a la segona, vam voler fer l’ullet a la música francesa amb una sonata i el Sextour de Francis Poulenc. Aquesta última obra es tracta d’un quintet de vent més piano, una obra molt colorista, tímbrica, típica de la música francesa que al públic de Montserrat, com era previst, li va agradar molt.

I finalment, quin missatge manen a les institucions i a tota la gent de Montserrat i de voltants que visita la SIMC cada any, els quals són el principal actiu perquè aquest festival es desenvolupe cada any?

Als veïns de Montserrat els anime a que continuen apostant pel festival. És molt important la gesta que s’ha aconseguit en el municipi, de situar la SIMC en el punt de mira nacional de la música de cambra a l’estiu. Vicent Campos i el seu equip aconsegueixen cada any que el festival es mantinga a un alt nivell amb molt d’esforç, i aquest esforç ha de provenir de tots els àmbits: institucions públiques, patrocinadors i la gent del poble. Montserrat, i també València, no poden permetre que es perda un festival que ja és un clàssic estiuenc.