El Cor de la Generalitat aconsegueix un ple absolut a Montserrat

El Cor de la Generalitat Valenciana va aconseguir anit amb la seva espectacular posada en escena que els més de 800 espectadors que van abarrotar la Plaça de l’Església gaudiren d’una actuació magistral. La formació autonòmica va proposar un programa molt clàssic, d’acord per al festival de música de cambra. Els presents van haver de pagar un preu per l’entrada per primer cop a la setmana. La recaptació es va lliurar a l’Organització No Governamental Unicef.

El repertori del cor va girar al voltant de temes de Rodolfo Halffter, del mestre Joaquín Rodrigo o Francesc Llàcer. D’aquest últim, precisament, es va interpretar l’obra Lamentació d’Amor de Tirant lo Blanch. De fet, el títol del concert Poesia al Cor, del Tirant a la Generació del 27 estava directament relacionat amb aquesta peça. Un repertori clàssic adaptat per a Montserrat d’un cor que compagina òpera amb música simfònica-coral de totes les èpoques.

L’agrupació sota la direcció de batuta Francesc Perales, va interpretar cadascun dels temes amb la soprano Susana Martínez-Tafaneres i l’actor José Enrique Requena. En tots ells, es realitzava una petita presentació en forma de poesia que després convertia en música el propi cor. Aquesta més que peculiar posada en escena va ser ben rebuda per un públic totalment entregat que va elogiar amb nombrosos i eixordadors aplaudiments l’actuació de l’agrupació valenciana, la qual depén de CulturArts.

L’espectacle d’ahir a la nit va comptar amb la presència entre el públic de diferents compositors, entre ells Javier Costa, autor de la peça Flama d’Amor Viva que va interpretar el cor a Montserrat. També va estar present i va dirigir al públic unes paraules d’agraïment per les donacions econòmiques la presidenta d’Unicef València, Lucía Muñoz.

“El festival de Montserrat té molt futur i cada any serà més important”

El seu talent li ha portat pels millors escenaris, teatres i festivals de tot el món. Reconegut per la seua carrera com a trompa solista, acaba la temporada molt prop de la seua casa, Iecla, demostrant la seua vàlua en el festival de Montserrat. En la Plaça de l’Església va interpretar el seu espectacle Horn Dimension, el qual ha viatjat amb ell per països de tot el món.

Com naix Horn Dimension?

Es tracta d’un espectacle que hem fet Daniel i jo per molts països. És un programa internacional, que mescla música de tot el món i en el qual es pretén mostrar que la trompa no solament és un instrument per a interpretar música clàssica, sinó que pot ser una eina per a explicar sons de tots els llocs. Ara mateix, venim del Japó de presentar el projecte.

I sempre ho realitza amb el seu inseparable company Daniel García.

Dani i jo ens coneixem de molts anys, els dos estem establits a Barcelona i hem coincidit en molts treballs, per la qual cosa quan vaig decidir emprendre aquesta carrera com a solista vaig pensar en ell i s’ha convertit en un fix en tots els projectes. Tenim molt bona relació.
Per a Montserrat, a més, ha comptat amb la col·laboració de Luis Rodríguez.

Sempre solem col·laborar amb algun professional del país que visitem.

És una manera de trencar amb la monotonia de realitzar sempre el mateix espectacle. En aquesta ocasió, la participació de Luis ha sigut especial i s’ha quedat un programa molt complet que ha agradat molt als espectadors. Es tracta d’incorporar cada vegada un instrument diferent però comptant sempre amb la base del piano i amb la trompa com a protagonista.

Com es va viure des de dalt el concert d’anit a Montserrat?

Perquè teníem clar que volíem presentar primer els instruments, mostrar els colors, els detalls, per això comencem amb xicotetes peces utilitzades perquè els instruments es lluïren. Una vegada feta la presentació, l’obra Mirall Trencat, que ha escrit un amic meu com Albert, ens venia perfecta per a oferir al públic el que volíem transmetre amb tots aqueixos efectes i matisos que descriuen diferents estats d’ànim. I el final sempre agrada molt als espectadors. Els tangos sempre són benvinguts.

El públic va gaudir amb la seua actuació.

Es tracta d’un repertori molt fet per al públic, pensat perquè els espectadors estan relaxats, per a una nit d’estiu i perquè als presents se li aporte una visió nova de la música.

Respecte a la SIMC, coneixia el festival?

Sí. Sóc de Iecla i per proximitat he actuat molt per València i tinc molt bons amics. M’havien parlat molt bé de Montserrat i la veritat és que els elogis es queden curts. Es tracta d’un festival que té molt futur i que cada any es convertirà en més important. A més, aquest municipi és bressol de molts músics professionals repartits per tota Espanya, per la qual cosa es veu que és un poble que entén de música. Espere haver estat a l’altura.

Sap que ha sigut el primer instrumentista de vent que ha passat per la SIMC aquesta edició?

Sí, estava una mica impacient per això, perquè a l’ésser el primer també eres qui prova per primera vegada com és l’acústica. Però al final ha anat bé i jo encantat de ser el primer abans de l’actuació de Back to Brass (riu). Estem en terra d’instrumentistes de vent, així que supose que a la gent li haurà agradat.

I finalment, ara segueix la gira o és hora de prendre’s unes vacances?

Estem en el final de temporada. Hem recorregut tothom visitant països com Taiwan, el Japó, els Estats Units, Mèxic, Itàlia o França, a més dels nombrosos concerts que hem fet a Espanya. Ha sigut una campanya dura i ara que estem a casa toca per a unes setmanes i descansar al costat de la família. De totes maneres, la música no per a i sempre cal estar pensant en nous projectes, per la qual cosa la no seran unes vacances molt tranquil·les que diguem (somriu).

Víctor Tomás Meliá 

El trompa internacional Paco Rodríguez va donar ahir a la nit a Montserrat una classe magistral de música en petit format. Es tractava del primer instrumentista de vent que pujava a l’escenari de la Plaça de l’Església. Juntament amb el seu inseparable company, Daniel García, van interpretar l’espectacle Horn Dimension, un projecte musical que ja ha sonat per ciutats de tot el món i que ahir va comptar també amb la col·laboració del violinista Luis Rodríguez.

Com a qualsevol menú que exigeix una bona carta de presentació, el concert que va oferir el trío va començar amb uns primers temes que van servir per presentar els instruments. De fet, la primera peça, 6 Folk Dances, va ser interpretada pel piano i el violí, mentre que les dues següents, Bulerías del Guadalquivir i Aranjuez íntim (aquesta última es tracta d’una adaptació del Concert d’Aranjuez composta pels propis Paco i Daniel), van servir per mostrar al públic el so de la trompa al costat del piano. Aquesta presentació va aconseguir, a més, que els presents es delectaren amb la increïble qualitat tècnica dels tres professionals.

Després de les diferents cartes de presentació va arribar el torn de la fusió dels tres instruments amb l’obra principal de la nit, Mirall Trencat. Es tracta d’una peça composta pel compositor Albert Guinovart (un dels millors compositors contemporanis) que es basa en la novel.la del mateix títol de Mercè Rododera. La composició és molt emotiva i compta amb tres temps. En el primer es van simular sons estridents, la ruptura del mirall. Posteriorment va prosseguir un conjunt de melodies agradables i romàntiques, fins que la pròpia obra es va ficar a la butxaca als nombrosos espectadors que van omplir la Plaça de l’Església, els quals van ovacionar als intèrprets. El trio va tancar aquesta particular classe magistral amb un arranjament dels tangos més coneguts de Piazzola i, com a mostra d’agraïment davant un públic entregat, van interpretar dues peces més no incloses en el programa. Els tres músics es van mostrar contents per la sonoritat de la plaça i pel comportament dels veïns de Montserrat que van assistir al concert, convertits en tots uns especialistes en música clàssica per ser amfitrions de la SIMC en 36 ocasions des de la fundació del festival.

Interpretació de Mirall Trencat per Horn Dimension. 21 Juliol SIMC (VÍDEO)

La formació Baltic Neopolis Quartet va decidir compartir protagonisme a la tercera jornada de la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat. El quartet va retre homenatge als compositors Iván Martí Cano i Claudia Montero interpretant dues de les seves obres. Tant Martí com Montero van rebre una eixordadora ovació.