‘Hamoniemusik’. Mille e Tre

 

CONCERT EL 27 DE JULIOL,
a les 23 hores en la Pl. de l’Església.

37a Setmana Internacional de Música de Cambra

 

 

Intèrprets:

 

Mille e Tre
Eduardo Raimundo, clarinet
Carlos Cerrada, clarinet
Yall Streett, fagot
Carles Vallés, fagot
Renske, trompa
Jairo Pablo Gimeno, trompa

 

Harmoniemusik és el nom que rebien els ensembles de vent en el segle XVIII. Eren conjunts musicals versàtils que es dedicaven a interpretar des de serenates compostes específicament per a aquesta formació per compositors com Mozart, Beethoven, entre altres, fins a arranjaments de grans òperes, amb el propòsit que la música d’aquestes grans obres fóra accessible per a tots.

 

El ensemble Mille e Tre és un conjunt de vent versàtil i flexible que abasta un ampli repertori, des del segle XVIII fins a l’actualitat. La comunicació és una de les seues prioritats. Així, és habitual en els seus concerts comentar i dialogar amb el públic abans, durant o després de cada actuació amb la intenció d’acostar la música i les seues particularitats a la majoria de persones.

 

La utilització d’instruments antics, amb una sonoritat molt rica en timbres, ens permet gaudir d’una interpretació i ambient diferents del que ha sigut més habitual acostant-nos a èpoques anteriors amb una sensibilitat diferent. La combinació d’instruments antics i moderns en els nostres concerts converteix el ensemble en una Harmoniemusik del segle XXI.

 

Els membres i col·laboradors d’aquest ensemble reuneixen tots una àmplia experiència tant en música de cambra com en l’àmbit orquestral. Participen habitualment en algunes de les orquestres més destacades i de primer nivell europeu, com són l’Orquestra Barroca de Freiburg, Europa Galant, Le Cercle de l’harmònic, l’Orquestra Barroca de Sevilla, Zefiro ensemble, l’Orquestra del Palau de les Arts, l’Orquestra de Cadaqués, el Ensemble Residències, l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’RTVE, entre altres.

 

 

Òpera o música instrumental ?

 

El gaiter més popular i conegut en el segle XVIII sens dubte va ser l’òpera. Tant el públic com els intèrprets i compositors estaven molt familiaritzats amb aquest estil musical. Durant molts anys va ser habitual escoltar les adaptacions de les àries de cantants música purament instrumental amb l’objectiu d’aconseguir transmetre al públic les mateixes emocions, però en aquest cas sense la veu i a través dels instruments. Aquest és el programa que els proposem a continuació. Dos grans compositors com Mozart i el compositor valencià Martín i Soler compartint programa, com en tantes ocasions en el segle XVIII amb dos de les seues òperes més importants.

 

Una recreació del que podria haver sigut una vetlada en el palau de qualsevol comte de l’època traslladada als nostres dies.

 

Così fan tutte (selecció) ………………………………….. WA Mozart

Arreglos: George Sartorius

 

Una cosa Estranya (selecció) …………………………….. Martín i Soler

Serenata en el meu bemoll major ……………………….. W. A. Mozart