ENTREVISTA PACO RODRÍGUEZ – Trompa
“El festival de Montserrat té molt futur i cada any serà més important”
El seu talent li ha portat pels millors escenaris, teatres i festivals de tot el món. Reconegut per la seua carrera com a trompa solista, acaba la temporada molt prop de la seua casa, Iecla, demostrant la seua vàlua en el festival de Montserrat. En la Plaça de l’Església va interpretar el seu espectacle Horn Dimension, el qual ha viatjat amb ell per països de tot el món.
Com naix Horn Dimension?
Es tracta d’un espectacle que hem fet Daniel i jo per molts països. És un programa internacional, que mescla música de tot el món i en el qual es pretén mostrar que la trompa no solament és un instrument per a interpretar música clàssica, sinó que pot ser una eina per a explicar sons de tots els llocs. Ara mateix, venim del Japó de presentar el projecte.
I sempre ho realitza amb el seu inseparable company Daniel García.
Dani i jo ens coneixem de molts anys, els dos estem establits a Barcelona i hem coincidit en molts treballs, per la qual cosa quan vaig decidir emprendre aquesta carrera com a solista vaig pensar en ell i s’ha convertit en un fix en tots els projectes. Tenim molt bona relació.
Per a Montserrat, a més, ha comptat amb la col·laboració de Luis Rodríguez.
Sempre solem col·laborar amb algun professional del país que visitem.
És una manera de trencar amb la monotonia de realitzar sempre el mateix espectacle. En aquesta ocasió, la participació de Luis ha sigut especial i s’ha quedat un programa molt complet que ha agradat molt als espectadors. Es tracta d’incorporar cada vegada un instrument diferent però comptant sempre amb la base del piano i amb la trompa com a protagonista.
Com es va viure des de dalt el concert d’anit a Montserrat?
Perquè teníem clar que volíem presentar primer els instruments, mostrar els colors, els detalls, per això comencem amb xicotetes peces utilitzades perquè els instruments es lluïren. Una vegada feta la presentació, l’obra Mirall Trencat, que ha escrit un amic meu com Albert, ens venia perfecta per a oferir al públic el que volíem transmetre amb tots aqueixos efectes i matisos que descriuen diferents estats d’ànim. I el final sempre agrada molt als espectadors. Els tangos sempre són benvinguts.
El públic va gaudir amb la seua actuació.
Es tracta d’un repertori molt fet per al públic, pensat perquè els espectadors estan relaxats, per a una nit d’estiu i perquè als presents se li aporte una visió nova de la música.
Respecte a la SIMC, coneixia el festival?
Sí. Sóc de Iecla i per proximitat he actuat molt per València i tinc molt bons amics. M’havien parlat molt bé de Montserrat i la veritat és que els elogis es queden curts. Es tracta d’un festival que té molt futur i que cada any es convertirà en més important. A més, aquest municipi és bressol de molts músics professionals repartits per tota Espanya, per la qual cosa es veu que és un poble que entén de música. Espere haver estat a l’altura.
Sap que ha sigut el primer instrumentista de vent que ha passat per la SIMC aquesta edició?
Sí, estava una mica impacient per això, perquè a l’ésser el primer també eres qui prova per primera vegada com és l’acústica. Però al final ha anat bé i jo encantat de ser el primer abans de l’actuació de Back to Brass (riu). Estem en terra d’instrumentistes de vent, així que supose que a la gent li haurà agradat.
I finalment, ara segueix la gira o és hora de prendre’s unes vacances?
Estem en el final de temporada. Hem recorregut tothom visitant països com Taiwan, el Japó, els Estats Units, Mèxic, Itàlia o França, a més dels nombrosos concerts que hem fet a Espanya. Ha sigut una campanya dura i ara que estem a casa toca per a unes setmanes i descansar al costat de la família. De totes maneres, la música no per a i sempre cal estar pensant en nous projectes, per la qual cosa la no seran unes vacances molt tranquil·les que diguem (somriu).
Víctor Tomás Meliá