Entrevista Ayako Fujiki – Pianista

“Intent que la gent siga capaç d’imaginar escenes amb la meua música”

Va inaugurar la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat d’una manera excepcional juntament amb els seus col·laboradors Cristian Chivu i Magdalena Cristea, emmudint als més de 300 espectadors que van abarrotar la Plaça de l’Església amb els temes del seu disc Brightwater.

Aquesta jove pianista japonesa nascuda a Tòquio, que va realitzar el seu primer concert amb obres de Beethoven i Chopin als 7 anys, resideix a Barcelona i es confessa fan d’Enrique Granados. A Montserrat ha deixat petjada per la seua qualitat i la seua simpatia.

Què li va fer triar Barcelona com a ciutat de residència?

Tinc un oncle a Viena que era molt fan d’Alicia de Larrocha, la guanyadora del Premi Príncep d’Astúries de les Arts en 1994. Em va ensenyar el seu treball i va fer que m’agradara molt la música espanyola, fins a tal punt que vaig voler estudiar amb ella, així que em vaig vindre a Barcelona i vaig aconseguir ser alumna d’Alicia en l’acadèmia Marshall.

És també una gran fan d’Enrique Granados. Té la seua música pinzellades de l’artista espanyol?

Segur que sí, però també tinc moltes altres influències, sobretot de música japonesa. Vaig estudiar també a Viena, a França i he actuat per moltes ciutats. Al final juntes totes les vivències i naix una mescla que es converteix en el teu estil.

Prefereix interpretar música descriptiva, que faça imaginar a l’oïdor?

En el disc Brightwater intent que la gent siga capaç d’imaginar escenes amb la meua música, que a partir de l’escolta es forme una imatge visual, s’arribe a veure la música, la seua naturalesa, els detalls. Per a això vaig utilitzar escenes com els mosaics que es poden trobar en la Alhambra, que em van inspirar per a confeccionar aquest disc, o la tranquil·litat i la puresa de l’aigua. La meua intenció va ser mostrar la sensació de veure la música, així que podria dir-se que preferisc la música imaginativa.

Finalment, les seues composicions abracen orient i occident?

Aqueixa és la intenció, ajuntar dos mons que estan a vegades tan lluny i en unes altres tan a prop. L’haver estudiat tant al Japó com en ciutats europees m’ajuda a fusionar influències, i al final aquest és l’objectiu.

Zequi Castellanos