Em sent afortunada per actuar en el festival de Montserrat,
un dels millors d’Espanya”

Aquesta jove soprano, guanyadora del Concurs Permanent de Joves Intèrprets de les Joventuts Musicals d’Espanya, així com del XII Certamen de Noves Veus Ciutat de Sevilla, exerceix des de 2015 com a cantant solista de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. Es tracta d’una valenciana amb una àmplia trajectòria musical, perquè ha representat obres com Orfeu, Dido i Enees, Bastián i Bastiana, Les noces de Fígaro o Els Esparvers en els millors teatres nacionals. El seu gran talent li ha portat a girar per fora d’Espanya. De fet, després de la seua formidable actuació a Montserrat al costat del quintet de metalls Back to Brass, Belén aterrarà a Guatemala per a guanyar-se al públic sud-americà amb l’òpera L’Elisir d’Amore.

Com naix un espectacle tan peculiar que fusiona un quintet de metall amb dues veus líriques?

Perquè va ser una proposta del quintet Back to Bass. Porten molts anys treballant junts i tenen molts projectes reeixits. En aquesta ocasió volien incorporar el cant a un espectacle i el resultat és molt encertat. Tots els arranjaments són d’ells, per la qual cosa el mèrit de l’èxit és totalment seu.

Va ser difícil adaptar tant la seua veu com la de Pascual Andreu a aquest projecte quan l’habitual és que els concerts lírics de xicotet format estan acompanyats per grups de corda o per piano?

En absolut. És veritat que és un concert atòpic, però els cantants estem acostumats a actuar amb tot tipus de formacions, ja siguen bandes simfòniques, grups de cambra de corda, piano, o fins i tot amb arpa. A més, els Back To Brass treballen la música de forma meticulosa i és molt fàcil adaptar-se a ells perquè valoren tots els detalls.

Llavors, és un plaer treballar amb ells?

Totalment. I a més, també és un honor. Són músics molt bons individualment. El tuba, per exemple, acaba de guanyar un concurs internacional en el qual es presentaven músics de tot el món. Es tracta de músics brillants que en conjunt encara són millors i treballar amb ells és increïble.

Quant temps porten amb aquest espectacle?
La idea naix fa dos anys, però realment estem treballant en això des de fa un any. Hem fet ja diferents actuacions al llarg de la Comunitat Valenciana i la intenció és portar-ho a l’estranger pròximament.

Respecte a l’actual de Montserrat, quina és la seua valoració?

Perquè ha anat molt bé. Estic molt emocionada perquè es tracta d’un dels millors festivals de música de cambra d’Espanya i veure com tota la gent t’ovaciona és com un premi. Per a més el festival de Montserrat representa una cosa molt gran. Els meus pares em portaven de xicoteta i he vist a artistes de fama mundial pujar-se a aquest mateix escenari. Em va emocionar molt condisc va rebre la proposta de vindre a cantar ací i ara em sent molt afortunada i estic agraïda a l’organització per comptar amb nosaltres.

De fan a ídol.

Bé, ha sigut com una oportunitat aprofitada. Sé que la nit de cant a Montserrat és una de les més importants. A la gent li agrada molt escoltar òpera i sarsuela i sempre abarrota la plaça. Record quan jo estudiava que vaig interpretar a Montserrat l’òpera Tosca de Puccini amb tota l’escenografia i va ser una nit increïble que se’m va quedar gravada. A més, sempre és gratificant actuar davant tanta gent. Estic contenta, la veritat.

Comparant-ho amb totes aqueixes edicions en les quals va participar com a espectadora, com veu el present i futur del festival?

Enguany m’ha sorprés molt la bona organització. No solament s’ha aconseguit un programa molt variat i selecte sinó que, a més, el festival s’ha actualitzada fet un pas avant en mitjans digitals, xarxes socials i quant a les entrevistes i notícies que es realitzen no solament per a promocionar el festival, sinó també per a ajudar l’artista.

En el capítol personal, ha sigut una temporada dura?

No tinc vacances; amb això es resumeix l’any. Afortunadament tinc molt treball, sobretot aquest estiu, per la qual cosa està sent una temporada intensa. Però hi ha hagut molts moments preciosos, com la participació al juny en el Festival Jardins de Pedralbes de Barcelona, on vaig ser telonera de Juan Diego Flórez.

I després de Montserrat, on li portarà el treball?

Perquè ara iniciem una gira que ens porta per tota la Comunitat Valenciana, Catalunya i França i després creuaré el toll per a interpretar l’òpera L’Elissir d’Amore de Donizetti a Guatemala. A la volta obrirà la temporada a l’Auditori Nacional de Madrid i a continuar amb el curs.

En el capítol personal, ha sigut una temporada dura?

No tinc vacances; amb això es resumeix l’any. Afortunadament tinc molt treball, sobretot aquest estiu, per la qual cosa està sent una temporada intensa. Però hi ha hagut molts moments preciosos, com la participació al juny en el Festival Jardins de Pedralbes de Barcelona, on vaig ser telonera de Juan Diego Flórez.

I després de Montserrat, on li portarà el treball?

Perquè ara iniciem una gira que ens porta per tota la Comunitat Valenciana, Catalunya i França i després creuaré el toll per a interpretar l’òpera L’Elissir d’Amore de Donizetti a Guatemala. A la volta obrirà la temporada a l’Auditori Nacional de Madrid i a continuar amb el curs.

La Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat va posar anit el punt final a una edició marcada per l’aposta per la música contemporània, innovadora i la internacionalitat dels seus intèrprets. La Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana,va ser l’encarregada de tancar aquesta edició amb un concert que va deixar bocabadat el públic present per la poc habitual distribució dels seus músics al llarg de la plaça. El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, no es va voler perdre l’actuació de la jove orquestra, que depén de CulturArts.

La formació, dirigida pel seu director assistent Jose Vicente Leal Mora, va començar el seu espectacle amb Guillem Tell , encara que una de les peces que més va agradar al nombrós públic que va abarrotar la Plaça de l’Església va ser Libestod, una obra totalment contemporània encarregada per CulturArts al compositor resident de l’orquestra Carlos Fontcuberta, que va estar present al concert, i que va destacar pels seus efectes, per l’ús dels instruments d’una manera poc convencional i per l’estranya distribució de l’orquestra. De fet, juntament amb l’habitual col·locació dels músics havia dos grups reduïts de cambra en els laterals de la plaça que també van participar a la peça, aportant una sonoritat diferent que va ajudar a crear una sensació de llunyania.

L’agrupació va aprofitar la clausura de la setmana per interpretar una peça que va ser dirigida per Manuel Galduf, director musical de l’orquestra amb una gran vinculació amb Montserrat. De fet, segons va explicar el propi Galduf, era un gran amic de Salvador Seguí, un dels artífexs de la SIMC, i per això havia estat moltes vegades en el municipi riberenc contribuint als inicis del festival. El batuta també va fer esment a Alfred Brotons, a qui va dedicar aquesta obra que va destacar per la magistral actuació a peu d’escenari del clarinet solista. Per acabar amb la vetllada, un petit grup format per 3 fagots (un dels quals és veí de Montserrat) i dos percussionistes van interpretar un tango davant l’escenari.

D’aquesta manera, la SIMC va posar punt final a una setmana de música de cambra que ha brillat per la seva qualitat i pels nombrosos espectadors que cada nit s’han concentrat a la Plaça de l’Església. De fet, els assistents van ovacionar en nombroses ocasions als intèrprets i van felicitar els membres de la corporació local per la formidable organització del festival i per la millora respecte a anys anteriors. Els montserratins ja esperen ansiosos que els depararà l’edició de 2017.

 

El Cor de la Generalitat aconsegueix un ple absolut a Montserrat

El Cor de la Generalitat Valenciana va aconseguir anit amb la seva espectacular posada en escena que els més de 800 espectadors que van abarrotar la Plaça de l’Església gaudiren d’una actuació magistral. La formació autonòmica va proposar un programa molt clàssic, d’acord per al festival de música de cambra. Els presents van haver de pagar un preu per l’entrada per primer cop a la setmana. La recaptació es va lliurar a l’Organització No Governamental Unicef.

El repertori del cor va girar al voltant de temes de Rodolfo Halffter, del mestre Joaquín Rodrigo o Francesc Llàcer. D’aquest últim, precisament, es va interpretar l’obra Lamentació d’Amor de Tirant lo Blanch. De fet, el títol del concert Poesia al Cor, del Tirant a la Generació del 27 estava directament relacionat amb aquesta peça. Un repertori clàssic adaptat per a Montserrat d’un cor que compagina òpera amb música simfònica-coral de totes les èpoques.

L’agrupació sota la direcció de batuta Francesc Perales, va interpretar cadascun dels temes amb la soprano Susana Martínez-Tafaneres i l’actor José Enrique Requena. En tots ells, es realitzava una petita presentació en forma de poesia que després convertia en música el propi cor. Aquesta més que peculiar posada en escena va ser ben rebuda per un públic totalment entregat que va elogiar amb nombrosos i eixordadors aplaudiments l’actuació de l’agrupació valenciana, la qual depén de CulturArts.

L’espectacle d’ahir a la nit va comptar amb la presència entre el públic de diferents compositors, entre ells Javier Costa, autor de la peça Flama d’Amor Viva que va interpretar el cor a Montserrat. També va estar present i va dirigir al públic unes paraules d’agraïment per les donacions econòmiques la presidenta d’Unicef València, Lucía Muñoz.