El passat 23 de juny vam tancar la segona edició del projecte Shhcúchame!, una activitat paral·lela de divulgació musical que s’ha desenvolupat al llarg de l’any en deu sessions dedicades a l’audició comentada de les principals obres de la història de la música.

L’activitat ha estat conduïda per Bernardo Mora Fandos, professor i director musical, titulat superior de flauta i llicenciat en Història i Ciències de la Música. En aquesta última sessió va comptar amb la col·laboració d’Amalia Tortajada, que ens va acostar al món de la flauta travessera.

Amalia ha sigut artista convidada i ha oferit recitals en diversos festivals internacionals de música, com ara el James Galway Flute Festival (Suïssa), la IV Convenció de Flautistes d’Espanya (Bilbao), la II Convenció de Flautistes de Portugal, el III Curs de Flautes de Bauru (Brasil) i el World Music Contest de Kerkrade. Així mateix, col·labora amb el compositor Hardy Mertens, qui li ha dedicat dues obres, l’última de les quals es va estrenar el juliol de 2017 dins del cicle de música de cambra del festival WMC de Kerkrade, als Països Baixos.

Com a docent, desenvolupa una destacada tasca pedagògica impartint regularment classes magistrals i cursos de perfeccionament. Des de l’any 2018 és professora de flauta a l’Escola Superior de Música de Lisboa.

Elea Duo va amenitzar la sessió de presentació de la 42a SIMC amb un programa que combinava obres de música popular i de tradició culta.

Amb el concert Connexions, la proposta principal és crear un espai sonor on l’espectador gaudisca de la música i de les emocions que aquesta transmet.

Es tracta d’un concert marcat per la tradició dels ritmes d’arrel llatina i per l’estètica impressionista de començaments del segle XX, amb obres d’Astor Piazzolla, Isaac Albéniz, Máximo Diego Pujol, Maurice Ravel, entre d’altres.

<>de la mà d’Anna Moner, ens va acostar i ens va endinsar en la vida i l’obra de dues grans dones del món de la música clàssica: Clara Schumann i Maria Callas.

Migraré

Quatre dones i un espai buit. Buit, però ple d’obstacles i de fronteres invisibles, d’odis irracionals i de prejudicis. Elles van haver d’abandonar la seua terra d’origen i, ara, el país d’acollida les rebutja. El recorren buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on romandre, on arrelar, on poder ser. Un lloc que puguen anomenar «llar». Només demanen això. I lluitaran per aconseguir-ho.

Aquest espectacle és la seua lluita. La lluita de dones fortes, valentes i, sobretot, resilients.