MONTSERRAT 24.07.2026— L’escenari incomparable de Montserrat va acollir ahir a la nit una jornada de profunda connexió artística i reivindicació musical.

En un recinte que es va consolidar com una veritable «illa cultural», el duet format per la soprano Aurora Peña i el pianista Juan Songel va oferir un recital d’alt nivell en què el rigor musicològic i la sensibilitat interpretativa van anar de la mà.

Més enllà dels grans títols hiperfreqüents, la vetllada va destacar per una selecció que posa en valor figures clau de la nostra història musical:

• Josep Melcior Gomis i Santiago de Masarnau: Compositors que sovint han romàs a l’ombra de gegants com Rossini, però la tasca dels quals va ser fonamental per a la introducció i difusió de la música de Beethoven o Chopin a la Península, a més de signar un corpus creatiu d’una qualitat extraordinària.
• Manuel García: Referent de la cançó de cambra més íntima i refinada.

L’acollida del públic va ser excepcional. Malgrat tractar-se d’un programa exigent i poc habitual, l’audiència va demostrar una formació i una calidesa notables, vibrant amb cada matís i reafirmant Montserrat com un punt de trobada de referència per als amants de la música clàssica.

Cantar a l’aire lliure constitueix un repte tècnic majúscul que exigeix un control fi de la veu i una projecció impecable. No obstant això, la màgica acústica de la plaça va actuar com un aliat privilegiat, permetent una connexió vocal fluida, natural i plena de color.

El domini tècnic es va fer palesa especialment en la transició entre estils:

1. L’exigència rossiniana i l’estil de Gomis: Lluny de presentar fissures, es va evidenciar la proximitat estilística entre Gomis i el bel canto de Rossini, especialment en peces de gran complexitat vocal que funcionen com autèntics estudis virtuosístics per a la veu.
2. La delicadesa de la cançó de cambra: En peces com La mar fuera de tinta, El aire dañino o El corazón en venta, el text va prendre el protagonisme absolut.

Un dels punts culminants de la nit va ser la manifesta sintonia entre soprano i pianista. Amb un rodatge que es remunta a la llançada del programa el 2021, la parella artística va demostrar una flexibilitat orgànica: rubatos improvisats, cadències espontànies i una gestió de la línia melòdica on la veu i el piano respiraven com un sol organisme.

Les múltiples felicitacions rebudes al final de l’actuació no fan més que confirmar el que es va viure a la plaça: un exercici de deute històric, una lliçó de virtuosisme i una nit inoblidable de música en majúscules.