Hi ha figures que transcendeixen la història de la música per convertir-se en mites.

Niccolò Paganini n’és una de les més fascinants. Violinista prodigiós, artista irrepetible i personatge envoltat de llegendes, la seua figura continua provocant admiració gairebé dos segles després de la seua mort.

En la conferència “Niccolò Paganini, el violinista del diable”, Anna Moner ens va convidar a mirar més enllà del mite romàntic per endinsar-nos en el costat més humà, físic i inquietant del geni italià. Una proposta captivadora que va explorar la relació entre el cos, la malaltia i la creació artística, mostrant com les singularitats biològiques que marcaren la vida de Paganini podrien haver contribuït també a la construcció del seu virtuosisme extraordinari.

Lluny de les explicacions simplistes, la conferència va desplegar un recorregut apassionant entre la medicina, l’antropologia, la literatura i la història de l’art. El públic va descobrir com l’aspecte espectral del músic, la seua flexibilitat excepcional i les nombroses especulacions mèdiques sobre la seua salut van alimentar la llegenda d’un artista capaç de fer coses impossibles amb un violí.

Però, sobretot, aquesta mirada ens va permetre reflexionar sobre una qüestió universal: fins a quin punt el talent, el cos i les circumstàncies personals es troben entrellaçats en la construcció del geni? La història de Paganini ens recorda que darrere de cada mite hi ha una experiència humana complexa, fràgil i profundament fascinant.

Amb el seu estil rigorós i alhora divulgatiu, Anna Moner va aportar una dimensió singular al festival, connectant disciplines i obrint noves perspectives sobre la música com a fenomen cultural, científic i humà.

Us convidem a reviure alguns dels moments resumits en 3 minuts.