“HAMONIEMUSIK”. MILLE E TRE

CONCERT DEL 27 DE JULIO, a les 23 hores a la Pl. de L’Església. 37 é Setmana Internacional de Música de Cambra
Intèrprets
Mille e TreEduardo Raimundo, clarinet
Carlos Cerrada, clarinet
Yalli Streett, fagot
Carles Vallès, fagot
Renske, trompa
Jairo Pablo Gimeno, trompaHarmoniemusik és el nom que rebien els ensembles de vent en el segle XVIII. Eren conjunts musicals versàtils que es dedicaven a interpretar des de serenates compostes específicament per a aquesta formació per compositors com Mozart, Beethoven, entre d’altres, fins a arranjaments de grans òperes, amb el propòsit que la música d’aquestes grans obres fos accessible per a tothom.

L’ensemble Mille e Tre és un conjunt de vent versàtil i flexible que abasta un ampli repertori, des del segle XVIII fins a l’actualitat. La comunicació és una de les seues prioritats. Així, és habitual en els seus concerts comentar i dialogar amb el públic abans, durant o després de cada actuació amb la intenció d’apropar la música i les seues particularitats a la majoria de persones.

La utilització d’instruments antics, amb una sonoritat molt rica en timbres, ens permet gaudir d’una interpretació i ambient diferents del que ha sigut més habitual apropant-nos a èpoques anteriors amb una sensibilitat diferent. La combinació d’instruments antics i moderns en els nostres concerts converteix l’ensemble en una Harmoniemusik del segle XXI.

Els membres i col·laboradors d’aquest ensemble reuneixen tots una àmplia experiència tant en música de cambra com en l’àmbit orquestral. Hi participen habitualment en algunes de les orquestres més destacades i de primer nivell europeu, com són l’Orquestra Barroca de Freiburg, Europa Galante, Le Cercle de L’harmonie, l’Orquestra Barroca de Sevilla, Zefiro ensemble, l’Orquestra del Palau de les Arts, l’Orquestra de Cadaqués, l’Ensemble Residencias, l’Orquestra Nacional d’Espanya, la RTVE, entre d’altres.

PROGRAMA

Òpera o música instrumental?

El gènere més popular i conegut al segle XVIII sens dubte va ser l’òpera. Tant el públic com els intèrprets i compositors estaven molt familiaritzats amb aquest estil musical. Durant molts anys va ser habitual escoltar les adaptacions de les àries de cantants a música purament instrumental amb l’objectiu d’aconseguir transmetre al públic les mateixes emocions, però en aquest cas sense la veu i a través dels instruments. Aquest és el programa que els proposem a continuació. Dos grans compositors com Mozart i el compositor valencià Martín y Soler compartint programa, com en tantes ocasions al segle XVIII amb dues de les seues òperes més importants.

Una recreació del que podria haver estat una vetlada al palau de qualsevol comte de l’època traslladada als nostres dies.

I PART

«Così fan tutte» (selecció)………………………………….. W. A. Mozart
Arranjaments: George Sartorius

II PART

«Una cosa rara» (selecció)…………………………….. Martín y Soler

Serenata en mi bemoll major………………………..W. A. Mozart

Comments are closed.